mardi 1 novembre 2016

Lo dimenge de ser

L' autre jorn a la ràdio parlavan del jorn que lo monde asiravan mai: lo dimenge perque preveson l' arribada del diluns coma lo retorn al trabalh.


Ai començat de me trufar del monde que prenian pas lo temps d' aprofiechar del temps present e que tre lo dimenge pensavan al jorn d' aprèp.
Puèi me soi demandada perque los jornalistas mencionavan aquesta informacion que n' es pas una.
çaquelà dempuèi, i pensi...


Quin jorn dins la setmana aimi pas? Arriba qualques còps qu' ai pas enveja de trabalhar amb una classa e quand l' ai, ben, lo jorn sembla long e pas agradiu. Aquò es possible quand la vesi un còp per setmana mas quand mon orari es 3 o 4 oras dins una setmana e donc 4 jorns es pas una actitud sanitosa....


E ai trobat, lo jorn qu' asiri mai es lo jorn e quitament los 2 jorns abans de tornar a l' escòla. La fin de las vacanças.
   Cal ben pensar al trabalh e se metre al burèu per las preparacions e las prevesions pel periòde venent, e corregir las còpias, pensar als projèctes que prenon de temps a fargar.
Aquò me fa tombar lo moral. Ai pas enveja... Aviai una amiga que causissia aqueste moment per se dire que calia que recaptèsse son burèu e li prenia de temps! Eriam estudiantas a l' epòca! Ara soi responsabla, lo trabalh de la classa deu èsser preste.
Ai pensat que s' aviai pas enveja de trabalhar, èra benlèu que lo trabalh m' agradava pas mai.
e non! es pas aquò.
En fach, es lo ritme. Es violent de passar d' un ritme de vida a un autre. Es fisic, demanda d' energia, de volontat e de motivacion.
Per las vacanças fau un fum de causas que me demandan pas una concentracion fòrta, e aqui me pausi. Mas, lo retorn a l' entaïnament es complicat. Un jorn o dos que los esfòrces fan mal a la cervèla e puèi zo es partit tornamai.



Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire